La barra del cucut

Estàndard

Una de les aficions del meu pare és contemplar reportatges de la vida animal que fan a la televisió. De fet, li agraden molt. Jo, últimament, fent zapping també he acabat veient algun d’aquests reportatges. I en un vaig descobrir una peculiaritat del cucut que em va soprendre molt.

Continua llegint

Anuncis

El camí

Estàndard

Tothom considera que un camí planer i més amè, és un camí millor. Aquell camí ample, recte, en perfectes condicions, sense roques ni forats, que facilita que un hi transiti de manera fàcil i còmode, i més ràpida. Continua llegint

Mai triaria un cel serè

Estàndard

No sé si li passa a algú més, però si he de triar… mai triaria un dia de cel serè. A mi m’agraden els dies on quan mires al cel veus núvols. No qualssevol núvols. A mi m’agraden aquells núvols blancs, de pel·lícula de dibuixos animats, de ple contrast amb la blavor del cel… de castells de núvols. No núvols de pluja, grisos i amenaçadors, sinó els núvols ben blancs dels dibuixos pintats per la mainada, de gruix, núvols de presència que no tenen extrems que s’esclarissen, sinó que constaten la seva densitat en tota la seva esplendor marcant figura, dient ‘aquí estem nosaltres trencant l’homogeneïtat del cel blau‘… D’aquells núvols que tenen motlles ben definits i als quals sovint intentes buscar una semblança que et recordi a algun altre element, animal, objecte o forma.

Continua llegint

La bellesa de les cicatrius

Estàndard

Aquells qui em coneixen saben de la meva fascinació per la cultura japonesa. Sovint són gent molt surrealista, però encara conserven molt de la seva senzillesa, simplicitat i autenticitat. Aquells elements més bàsics, ubicats en les arrels de les coses, que et diuen que l’essència de tot està en la senzillesa.

Continua llegint

No canviaré

Estàndard

Fa poc vaig llegir que lamentar-se era el més fàcil. I vist amb perspectiva crec que és així. Això no vol dir que no m’hagi lamentat o potser en algun moment puntual encara hi caigui. Perquè l’autocompassió és fàcilment addictiva. Continua llegint

Esborranys

Estàndard

És curiós. No sempre fem públic tot el que escrivim. No per por a escriure-ho o difondre-ho, sinó perquè a vegades creus que no és oportú. O potser voldries que ho llegissin, però no saps si ho llegiran o si fa bé que ho llegeixin. Fa dos dies tenia previst publicar un text bonic, preciós i meravellós. Però no ho vaig fer. S’ha quedat en un esborrany que conservo, sense borrar perquè en el fons vaig escriure amb molt de sentiment, amb el cor…

Continua llegint

Aportacions (im)perceptibles

Estàndard

Tard. Vespre. Els últims raigs de sol s’escolen per l’horitzó com un record que encara és present. Transito amb el bus de retorn a casa. Sona ‘Malibu’ de Miley Cyrus als meus auriculars. Sí, m’agrada aquesta cançó i no sé perquè. M’agrada tenir aquestes peculiaritats. Estic per taralejar-la, però vaig en bus. El meu peu esquerre, però, es mou al ritme de la música. En sóc conscient i somric lleugerament. Continua llegint

La xafarderia curiosa

Estàndard

Una peculiaritat d’agafar diàriament el metro de Barcelona, és que aquests deu minuts acostumen a ser molt pesats o avorrits. De vegades, em dedico a observar quins llibres físics llegeix la gent. Anoto el títol i l’autor i ho comparteixo a través de les xarxes socials. Sempre m’ha agradat saber què llegeix la gent. Tinc curiositat. Continua llegint

Ara que el dia s’allarga

Estàndard

Ara que el dia s’allarga un sembla percebre més la bellesa del que l’envolta. Aquella llum de tarda ja tardana que tenyeix de tons grogosos les façanes blanques de les cases (càlides i vives). Aquella brisa encara freda que a un el fa sentir més viu (aquella grata sensació de tenir les galtes fresques). Aquella ombra que projectes en els camps remoguts per la llaurada hivernal (que difícil és caminar-hi). Aquelles traces blanques al cel que escupen al seu pas els avions que arriben o marxen (com és que hi ha dies que es marca el recorregut i hi ha dies que no…). Aquells rajos de sol que et fan arronsar els ulls i abaixar la mirada (molesten de forma agradable). Aquells arbres desputllats de fulles que a l’ombra tenen colors i formes de pel·lícula de Tim Burton (prims i escanyolits). Continua llegint